Contacto

mail: alfvc12@gmail.com

Entradas populares de este blog

La mort

Imagen
Ha tornat aquest fenomen al meu interior provocat per la desaparició del marit d’una amiga que, allunyada físicament, no deixa de resultar molt propera per la manera de veure la realitat i viure la vida. La situació em fa plantejar la meva relació amb la mort. En no tenir gaire contacte, no he sabut fins el desenllaç de la malaltia que ha produït el traspàs, però en tenir-ho present, he tornat a mirar al meu interior per preguntar-me, què significa la mort? És cert que hi hem d’establir un vincle pel fet que tard o d’hora ens ha de tocar? He recordat les meves experiències cap a ella. De nen, la mort dels avis, tant de part de pare com de mare. De sobte, una notícia i una figura relativament propera que desapareix. Em sembla que recordo més com ho van sentir o patir el pare o la mare que la meva pròpia tristor. Més endavant, l’àvia materna, ja més format, on sé que ja vaig fer una reflexió al voltant i vaig buscar la figura que se’n va i la teva relació –més o menys pro...
Leer más

Me enamoré de Galicia

Imagen
  Me enamoré de Galicia en 1997. Hice una ruta itinerante cruzando de norte a sur, desde Ribadeo hasta Tui, buscando faros, recorriendo la Costa da Morte y estableciendo campos-base en campings desde donde hacíamos rutas en el ZX de mi hermano. Estaca de Bares, camping Monte Cabo, Redondela, Camariñas, Faro Touriñán o Fisterra quedaron prendidos en la retina y el cerebelo como lugares a recordar. Incluso visitamos un Vilariño en Pontevedra, un Villarino de Conso en Ourense y un Vilarinho da Mo en el norte de Portugal. Como anécdota de esa búsqueda, llegando al Villarino orensano, un camión nos hizo señas para detenernos y la pregunta todavía nos causa hilaridad: “¿Por favor, para ir a Villarino?” Aunque yo iba conduciendo, estuve a punto de mostrarle mi carnet de identidad para decirle que había localizado su destino. De ese viaje de soltero, con sus excesos, hubo una semilla que, de momento, guardó recuerdos. Después, esos recuerdos florecieron y me incitaron a repetir experi...
Leer más

M'he perdut / Me perdí

Imagen
Mentre trotava, anava buscant un camí i topo amb un racó de cases. Cerco una via pel seu darrere i m’ensopego amb el bosc. No hi ha camins ni sendes, però segueixo amb la falsa seguretat que més endavant hi haurà camí. Sense trobar-ho vaig fer esses introduint-me més i més a la vegetació. Arbres cada cop més alts, la frondositat impedeix el pas franc i començo a preocupar-me. No veig pas endavant, ni als costats, ni el darrere. Només un riu, infranquejable. Torno? Tant de bo, però no sabria com. Segueixo endavant, no sé on soc. Mòbil amb mapa que només assenyala que estàs... al mig del no-res. Avançar, sí. Cap a on? Ni idea. M’he perdut. M’aturo. Pensa! Primer atac de pànic. Vuit tocades del vespre, s’està ponent el sol. Perdut enmig d’un bosc a 8000 km de casa sense que ningú no et conegui. Una tanca amb el rètol No trespassing i m’espanto encara un xic més: I si em prenen per un intrús? Gira cua a buscar pistes. Una figura fosca a la meva dreta es regira i desapareix entr...
Leer más