Segon any de merda
SEGON ANY DE MERDA Divendres 31 de desembre I s’acaba l’any. La traca final va ser dilluns 27 que m’incorporava a la feina després de la tacada baixa-vacances i estant en tràmit de solucionar els problemes de pc per poden engegar la meva jornada diària, m’arriba la comunicació de que se m’ha enviat un “buró-mail” d’acomiadament. L’empresa ha decidit fer-me fora de manera fulminant amb un escrit basat en burdes mentides on ni tan sols es fa referència al meu càrrec de formador i només es valora la meva tasca com a operador. La notícia esclata al meu cervell però en dues direccions diferents. La primera és d’alleujament. Volies fotre el camp i no sabies com fer-ho? L’empresa s’avança i et foten “Patada al cul”. Primera condició complerta. Peró, una altre vegada despatxat. Quantes van? Quatre en la darrera dècada, per començar. Cada cop que m’acomiaden començo a arrossegar la sensació de buidor, malestar, nàusea, empetitiment, frustració que se’m puja a l’esquena com un sac de 5...