La triple por
Després de 20 dies confinat, per fi m'atreveixo a pensar una mica en tot plegat i puc reduir les meves angoixes a la triple por. D'una banda, la por laboral. Després de vuit anys d'incertesa, amb feines i feinetes poc duradores i etapes de pedregar aturat, ara que semblava que trobava en el camí de la formació un senderi transitable, aquest daltabaix està movent totes les estructures i que no m'hagi tocat el rebre encara no vol dir que no em toqui demà. I si em toca soc conscient que serà per molt llarg, si es que torno a trobar feina. La segona és la por física. Tot i que encara estic teletreballant, els sistemes ens estan fent la punyeta i acabarem anant a la oficina més d'hora que tard. Quan això passi, altre cop la por a contagiar-me i passar-ho als de casa em neguiteja. La tercera és la por anímica. La convivència a casa encara és bona però ja em sento especialment irascible i qualsevol comentari em sembla un atac i em molesten ja pautes i costums, ta...